Pagina Oficial Ajuntament Beniarres
Castellano
Valencià
VIA VERDA DEL SERPIS
“Des de la nostra ja llunyana infància veiem recórrer pels camps i les hortes dels nostres pobles i ciutats la figura fosca i elegant del tren Alcoi-Gandia. Va viure a través dels anys els avatars de la seua època, revoltes, guerres i fam. Aquell que els nostres pares i iaios anomenaven el tren dels anglesos, el del estraperlo, del oli i del vi, de la carbonilla i la farina, el del “cagaferro” amb el que improvisàvem els nostres betlems…”
José Morales Ferrándiz (President de l'Associació del tren Alcoi-Gandia)
“En Valencia, abans d’arribar a Gandía, em va dir el cònsol anglès Mr. Stanley Weyman que la zona per on es pretenia realitzar el tresat de la via es denominava el barranc de l’Infern. Reconec que em vaig sentir preocupat. Vaig imaginar per un moment un paratge ple de dimonis, però als pocs dies de començar las prospeccions vaig comprendre que estava equivocat. Aquelles eren gents obertes, generoses i ben humorades, dispostes a ajudar; i encara que parlaven una llengua anomenada valencià que no era espanyol ni anglès, ens entenguérem sens grans problemes gràcies a la bona voluntat de tots.
En poc temps em vaig enamorar del barranc de l’Infern, un infern d’àngels que, a més, m’ensenyaren a paladejar totes les delícies de la vida mediterrània. He de reconèixer, no obstant, que jo mai vaig poder acostumar-los a prendre el té de les cinc.”
Mr. Philip P. Ayres (Enginyer projectista de la vía Alcoy-Gandia)
En 1889, la companyia anglesa “Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited” va construir la línea de ferrocarril que uniria les poblacions d’Alcoi i Gandia. Ho va fer en poc més de dos anys. El primer comboi promocional recorregué el trajecte el 18 de juliol de 1892, si be fins principis del següent any no circularen amb regularitat els trenes. A partir d’aquell moment funcionà un mig de comunicació i transport de gran importància a l’historia de les nostres comarques. Durant els primers anys es baixaren mercaderies per a l’exportació (paper, teixit, oli, fruites i verdures) i es pujaren productes, fonamentalment d’importació anglesa, com carbó, sal, fusta, tabac… No obstant, el tràfic de viatgers també va anar en augment. Durant la primera dècada del segle XX es construïren altres línees de ferrocarril que entroncaren amb aquesta: la línea Carcaixent-Gandia que portava productes agrícoles des de la Valldigna i la Ribera fins el port de Gandia, i la línea Villena-Alcoi-Yecla que entrà en funcionament el 20 de desembre de 1909 i enllaçava amb el ferrocarril Alcoi-Gandia a l’estació de Muro. Durant la guerra civil i la postguerra, a banda dels danys que causaren els bombardejos al port de Gandia –del qual depenia la línea–, les estacions aprofitaren per a l’estraperlo de productes bàsics front la enorme mancança que va viure l’època. No obstant, amb la millora econòmica produïda a Espanya al final de la dècada dels 50, el transport de viatgers cap la platja de Gandia adquirí certa importància. Foren uns pocs anys perquè el transport per carretera començaria a guanyar-li la partida al ferrocarril, suposant el final d’aquesta línea i la de altres moltes que també desaparegueren al llarg de la geografia espanyola. En 1965 la companyia desaparegué i la línea passà a dependre de F.E.V.E. (Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta). Finalment, el 30 d’abril de 1969 la línea va ser clausurada i, l’any següent, es desmantellaren totes les instal·lacions i les estructures metàl·liques es vengueren al pes. El pont de ferro que salvava el riu Agres –a Muro– que feia 132,65 metres i pesava 150.620 kg, i que a la seua època fou l’obra més important de la província, es subhastà per un import de 700.000 pessetes per a aprofitar-lo com a xatarra.
Així, les circumstàncies geopolítiques i socioeconòmiqes que propiciaren la construcció d’una línea de ferrocarril entre Alcoi i Gandia a finals del segle XIX han derivat en que, ja al segle XXI i amb la línea en desús, els 53 quilòmetres de plataforma de l’antic ferrocarril esperen amb impaciència una proposta d’actuació clara que la traga de l’oblit al que es troba sumida actualment. Des de la Regidoria de Turisme i Medi Ambient del nostre Ajuntament s’ha redactat un Avantprojecte constructiu amb la finalitat de que els Organismes públics es plantegen amb serietat el seu condicionament como a via verda.